by taulasma | 1 març 2018 | _Addiccions, _Notícia i articles
El Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències (CAS) Santa Coloma ha tancat el primer any de funcionament completant el seu procés d’integració dins els serveis sanitaris de la ciutat. El nou equipament ha omplert un buit a l’àrea, que no disposava d’un recurs d’aquest tipus per tractar l’assistència a les addiccions.
En funcionament des de desembre de l’any 2016, el CAS Santa Coloma ha realitzat 364 primeres visites, gairebé el doble de les 200 previstes inicialment. A això cal sumar les més de 2.000 visites successives en psiquiatria, psicologia, medicina interna i treball social, les 369 visites de teràpia grupal i les gairebé 3.400 accions d’infermeria.
En aquests moments, l’equipament fa el seguiment de prop de 200 pacients diferents (23% dones i 87% homes). El 63% presenten una bona evolució en relació al consum.
El diagnòstic principal de trastorn és per l’ús d’aquestes substàncies:
- Opiacis (heroïna i altres) 38%.
- Alcohol 29%.
- Cocaïna 22%.
- Cànnabis 7%.
El CAS Santa Coloma, servei ofert per l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD-PSMAR), està situat al Centre Assistencial Dr. Emili Mira i dona servei a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de Santa Coloma de Gramenet, amb una població de gairebé 120.000 habitants.
El seu objectiu és donar cobertura assistencial per a les addiccions i per patologia dual d’alta complexitat a una població amb una elevada prevalença i incidència. A través d’ell, l’INAD pot oferir als pacients un tractament integrat i altament professionalitzat, així com posar al seu abast, en cas necessari, la Unitat de Patologia Dual. La seva tasca es coordina amb les diferents ABS de la ciutat per orientar la cartera de serveis a les necessitats de la població, potenciar un sistema de gestió integrada que garanteixi la continuïtat assistencial i la integració de les xarxes de salut mental d’adults i d’addiccions.
by taulasma | 13 febr. 2018 | _Addiccions, _Notícia i articles
Text extret de pacifista.co
El llenguatge és un dels àmbits que repercuteix sobre el problema de les drogues i la forma de fer-li front amb efectivitat. Les pors entorn a les persones que les utilitzen creen un rebuig social expressat a través de paraules amb connotacions negatives, com anomenar “ionquis” a les persones amb problemes d’addicció amb aquestes substàncies. La seva estigmatització condueix a la discriminació social i lleis repressives que enquisten el problema. La Comissió Global de Política de Drogues, formada per un grup de reconeguts expresidents, polítics i diplomàtics de tot el món, insisteix que el rebuig ha de dirigir-se cap al crim organitzat del narcotràfic i no cap a la baula més feble, el consumidor. Per això, han realitzat una sèrie de recomanacions sobre el llenguatge quotidià, en el seu informe anual, que ajuden a eliminar part dels prejudicis que existeixen a la nostra societat actual:
| PARLEM DE… |
NO PARLEM DE… |
| Persones amb un ús no problemàtic de drogues |
Usuaris recreatius, casuals o experimentals de drogues |
Un dels majors mites del consum de drogues és que qualsevol ús acaba en una dependència o addicció. O, encara pitjor, que es tracta d’alguna cosa irreversible o permanent. En realitat, segons la Comissió Global, només l’11,6% de les persones usuàries tenen un ús problemàtic o perillós que requereix atenció.
Per això, val la pena insistir que són persones el consum de les quals no els està generant dificultats. I no si ho fan “per esbarjo” o no, perquè en aquesta categoria caben tant els que tenen usos problemàtics/perillosos com els que no.
| PARLEM DE… |
NO PARLEM DE… |
| Persona amb dependència a les drogues, amb un ús problemàtic/perillós de drogues |
Drogadicte, viciós, “ionqui”, enganxat… |
Aquí aplica la mateixa lògica: el problema no és la persona, sinó els seus hàbits i les conseqüències que aquests tenen en la seva vida.
Per això, parlar de “viciosos” i “drogoaddictes” acaba posant l’èmfasi en el fet que aquestes persones han fracassat en la seva relació contra la substància, en què són iguals i no tenen sortida. Parlar d’“heroïnòmans”, en què la persona i la droga són el mateix, o de “ionquis”, on el consum de droga està lligat a un comportament criminal.
En canvi, parlar de persones amb dependència o usos problemàtics li treu el pes a la substància i el posa en les circumstàncies de la persona. Per pensar en un tractament fet a la la mida, cal entendre –per exemple– si consumeix heroïna perquè la parella el va deixar o perquè va heretar l’hàbit de la mare.
| PARLEM DE… |
NO PARLEM DE… |
| Persona que ha deixat d’utilitzar drogues, persona en abstinència de drogues |
Estar net |
Abandonar un hàbit problemàtic o perillós de consum de drogues no succeeix de la nit al dia, sinó que és un procés. Per això, vells termes com “estar net” no reflecteixen que es tracta d’un camí llarg, complex i amb ocasionals reculades i avanços.
En certa forma, s’assembla al concepte que cada vegada és més acceptat per parlar de l’alcoholisme: no és que un deixi de ser-ho, sinó que l’important és que porta X temps sense consumir-ho.
| PARLEM DE… |
NO PARLEM DE… |
| Trastorn de consum de drogues, ús problemàtic/perillós de drogues |
Vici |
De nou, el problema no és que hi hagi un “vici” que s’apodera de les persones sinó que hi ha persones que, davant substàncies iguals, desenvolupen diferents tipus de trastorns i usos problemàtics que requereixen atenció diferent.
Ajuntar-ho tot en “vici” fica a totes les persones consumidores en el mateix sac (incloses les que no tenen cap problema) i evita que trobem solucions efectives per a cadascuna.
| PARLEM DE… |
NO PARLEM DE… |
| Fer front, respondre al problema de les drogues |
Guerra contra les drogues, combatre/lluitar contra les drogues i altres paraules bèl·liques |
Una de les pitjors herències que ens va deixar Nixon va ser el vocabulari bèl·lic per parlar de les drogues, un enfocament que va ajudar al fet que els governs apliquessin una visió militarista contra el consum de drogues que –en comptes de resoldre el problema– ho va agreujar.
Aquest enfocament és la raó per la qual van acabar pagant les baules més febles de la cadena, com les persones consumidores a tot el món (als qui els van donar presó i sancions penals en comptes de tractaments mèdics) i, a Colòmbia, els agricultors de plantacions de coca (“cocaleros”), mentre els peixos més grossos del crim organitzat seguien lliures. Per això, oblidi’s de les paraules bèl·liques.
by taulasma | 2 febr. 2018 | _Notícia i articles, _Salut mental
Amb l’objectiu de tractar els trastorns mentals amb naturalitat, aquest mes comença la segona part del programa “Sentir salut mental. Parlant de la salut mental amb naturalitat a les biblioteques”. Es realitzaran diferents tipus d’activitats per a totes les edats, adreçades a trencar estereotips i fer-nos reflexionar, de la mà de professionals i testimonis en primera persona.
Podeu descarregar-vos aquí tota la informació per conèixer la programació de febrer a juny.
by taulasma | 31 gen. 2018 | _Notícia i articles, _Salut mental
Obertament ha escollit la nostra ciutat per posar en marxa el programa antiestigma i antirumors en salut mental. La iniciativa en la fase actual contempla dos tipus d’accions que es faran aquest mes de febrer:
- Formació de professionals i agents socials en estigma i discriminació.
- Formació d’activistes en salut mental amb l’experiència en primera persona d’un trastorn mental.
Els continguts que es tractaran són:
- Salut mental i estigma.
- Definició de discriminació i estigma.
- Discriminacions i prejudicis.
- L’autoestigma.
- Ocultament de les problemàtiques de salut mental.
- Efectes de la discriminació i de l’estigma.
- Activisme i lluita contra l’estigma.
- Els principis de la comunicació.
Ambdues iniciatives són gratuïtes i és el primer pas d’un projecte que contempla la formació, l’assessorament, accions, l’ús de materials i recursos complementaris i l’avaluació.
Per més informació escriviu a taulasma@gramenet.cat
by taulasma | 11 des. 2017 | _Notícia i articles, _Salut mental
Les persones que sol·liciten asil venen de zones amb conflictes molt grans i, en moltes ocasions, marxar del país ha estat l’única manera de salvar la vida. Als problemes d’origen i a l’estrès del canvi, se li afegeixen les dificultats associades al canvi de país, de cultura, de persones, d’ocupació.
Tot plegat actua com un factor de risc de tenir desequilibris mentals. Per això, la Xarxa Soma&Psy ha elaborat la guia Recomanacions per a una atenció eficient en salut mental a les persones sol·licitants d’asil. El seu objectiu és ajudar a les persones de la xarxa d’atenció a la salut mental a entendre la situació i intervenir de la millor manera.
La Xarxa Soma&Psy és una comunitat internacional formada per organitzacions que tenen en comú la voluntat d’oferir serveis integrals per a l’atenció de la salut mental.
by taulasma | 20 oct. 2017 | _Addiccions, _Notícia i articles
El 25 de setembre de 2017 el Ple de l’Ajuntament, per majoria, amb 22 vots a favor [PSC, SG i GE-ICV-EUiA] i 5 abstencions [C’s i PP] dels 27 regidors assistents, aprova la moció següent:
23 – MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SOM GRAMENET SOBRE EL TRASLLAT DEL CAS I PER LA MILLORA DE L’ATENCIÓ A LES PERSONES AMB PROBLEMES DE DROGODEPENDÈNCIES A SANTA COLOMA DE GRAMENET.
“De acuerdo con el Plan de Salud de Catalunya 2016-2020, se ha de priorizar la atención a la salud mental y las adicciones, y hacer efectivo el despliegue de un modelo basado en la comunidad, en la línea del Plan de acción europeo para la salud mental y de acción conjunta de la Unión Europea con los siguientes principios:
- Una atención basada en los derechos de las personas, que promueva el fomento de la autonomía, el empoderamiento y que luche contra el estigma y la exclusión social.
- Un enfoque de los servicios basado en la comunidad, de calidad y orientado a la recuperación y la inclusión social, que priorice el despliegue de servicios comunitarios y alternativos a la hospitalización convencional.
- La mejora de la integración con los servicios no sanitarios y la colaboración interdepartamental imprescindible en todas las vertientes de la atención.
La apertura del CAS en Santa Coloma en diciembre de 2016 ha cubierto una demanda histórica de la ciudad. Tanto las personas usuarias como los profesionales han pedido a lo largo de muchos años un servicio de tratamiento en el municipio que facilitara los
desplazamientos, ahorrando tiempo y dinero, y por tanto mejorando las posibilidades de éxito de las personas usuarias.
No obstante, la ubicación del nuevo centro se ha realizado sin la participación de las personas de nuestro municipio derivadas al CAS Delta de Badalona. No se han tenido en cuenta ni sus valoraciones ni las de los profesionales que acompañan los procesos socioeducativos de estos.
El nuevo CAS, que pertenece a la empresa proveedora Parc de Salut Mar de Barcelona, desde su ubicación actual, no ofrece la inserción comunitaria que recomienda el Plan de Salud de Catalunya, ya que mantiene alejadas y aisladas a las personas usuarias del resto de recursos sociales y de salud, y de los ámbitos relacionales que disminuyen la estigmatización y la exclusión social.
Además, los procesos vitales de muchas de las personas usuarias del CAS unen historias de consumo con problemas de comportamiento, emocionales y trastornos de diferente gravedad, lo que hace imprescindible una intervención integral que atienda los problemas de drogodependencias y de salud mental, que les proteja dentro de la vulnerabilidad que presentan. Por eso, realizar el traslado del CAS Santa Coloma junto al CSMA con la mayor celeridad posible facilita una mejor integración del recurso en la comunidad y, por consiguiente, de las personas usuarias.
En cuanto a la atención, y a falta de memorias de intervención del centro, nos encontramos con personas que han de esperar más de tres meses para la cita, una realidad dolorosa especialmente en este colectivo tan vulnerable. Tampoco se avanza como se preveía en el traspaso de casos desde el CAS Delta, y los centros de atención primaria copan las derivaciones, con lo que los tiempos entre entrevistas se pueden dilatar más de lo necesario.
Todo ello lleva a pensar que el CAS Santa Coloma tiene una ratio de profesionales por debajo de las necesidades de atención deseables, derivado de una planificación del recurso para la atención que la demanda existente en aquel momento.
Las consecuencias no deseadas son variadas: la pérdida de motivación para iniciar el tratamiento, la falta de vinculación con los profesionales del centro, el abandono del tratamiento y la pérdida de confianza en uno mismo y en las posibilidades de cambio y mejora, lo que incide negativamente en la persona y en la comunidad.
A la vez, no existen en Santa Coloma recursos habitacionales para personas en proceso de recuperación de la autonomía: espacios que faciliten la consecución gradual de los objetivos, paliativos de la vulnerabilidad y la exclusión del colectivo, necesarios para una vida digna y un recorrido exitoso de la persona, modelos que ya se trabajan en otras ciudades, de manera individual o mancomunada.
Por todo esto, se propone al Pleno la adopción de los siguientes acuerdos:
Primero – Que el Ayuntamiento trabaje de manera proactiva en el traslado del CAS junto al CSMA en la mayor brevedad posible.
Segundo – Que el Ayuntamiento, junto con el resto de partidos y entidades que lo deseen, realice las acciones necesarias para que la empresa proveedora del CAS Santa Coloma aumente el número de profesionales.
Tercero – Que el Ayuntamiento, junto con el resto de partidos y entidades que lo deseen, desarrollen un trabajo de sensibilización con la población de Santa Coloma en aras de evitar la estigmatización y la exclusión social de las personas con problemas de drogodependencias.
Cuarto – Que el Ayuntamiento estudie las posibilidades de ofrecer, con otras administraciones, recursos habitacionales que den cobertura a las necesidades básicas de las personas.
Quinto – Que el Ayuntamiento aplique las ideas de mejora consensuadas
