Text extret de pacifista.co
El llenguatge és un dels àmbits que repercuteix sobre el problema de les drogues i la forma de fer-li front amb efectivitat. Les pors entorn a les persones que les utilitzen creen un rebuig social expressat a través de paraules amb connotacions negatives, com anomenar “ionquis” a les persones amb problemes d’addicció amb aquestes substàncies. La seva estigmatització condueix a la discriminació social i lleis repressives que enquisten el problema. La Comissió Global de Política de Drogues, formada per un grup de reconeguts expresidents, polítics i diplomàtics de tot el món, insisteix que el rebuig ha de dirigir-se cap al crim organitzat del narcotràfic i no cap a la baula més feble, el consumidor. Per això, han realitzat una sèrie de recomanacions sobre el llenguatge quotidià, en el seu informe anual, que ajuden a eliminar part dels prejudicis que existeixen a la nostra societat actual:
PARLEM DE… | NO PARLEM DE… |
Persones amb un ús no problemàtic de drogues | Usuaris recreatius, casuals o experimentals de drogues |
Un dels majors mites del consum de drogues és que qualsevol ús acaba en una dependència o addicció. O, encara pitjor, que es tracta d’alguna cosa irreversible o permanent. En realitat, segons la Comissió Global, només l’11,6% de les persones usuàries tenen un ús problemàtic o perillós que requereix atenció.
Per això, val la pena insistir que són persones el consum de les quals no els està generant dificultats. I no si ho fan “per esbarjo” o no, perquè en aquesta categoria caben tant els que tenen usos problemàtics/perillosos com els que no.
PARLEM DE… | NO PARLEM DE… |
Persona amb dependència a les drogues, amb un ús problemàtic/perillós de drogues | Drogadicte, viciós, “ionqui”, enganxat… |
Aquí aplica la mateixa lògica: el problema no és la persona, sinó els seus hàbits i les conseqüències que aquests tenen en la seva vida.
Per això, parlar de “viciosos” i “drogoaddictes” acaba posant l’èmfasi en el fet que aquestes persones han fracassat en la seva relació contra la substància, en què són iguals i no tenen sortida. Parlar d’“heroïnòmans”, en què la persona i la droga són el mateix, o de “ionquis”, on el consum de droga està lligat a un comportament criminal.
En canvi, parlar de persones amb dependència o usos problemàtics li treu el pes a la substància i el posa en les circumstàncies de la persona. Per pensar en un tractament fet a la la mida, cal entendre –per exemple– si consumeix heroïna perquè la parella el va deixar o perquè va heretar l’hàbit de la mare.
PARLEM DE… | NO PARLEM DE… |
Persona que ha deixat d’utilitzar drogues, persona en abstinència de drogues | Estar net |
Abandonar un hàbit problemàtic o perillós de consum de drogues no succeeix de la nit al dia, sinó que és un procés. Per això, vells termes com “estar net” no reflecteixen que es tracta d’un camí llarg, complex i amb ocasionals reculades i avanços.
En certa forma, s’assembla al concepte que cada vegada és més acceptat per parlar de l’alcoholisme: no és que un deixi de ser-ho, sinó que l’important és que porta X temps sense consumir-ho.
PARLEM DE… | NO PARLEM DE… |
Trastorn de consum de drogues, ús problemàtic/perillós de drogues | Vici |
De nou, el problema no és que hi hagi un “vici” que s’apodera de les persones sinó que hi ha persones que, davant substàncies iguals, desenvolupen diferents tipus de trastorns i usos problemàtics que requereixen atenció diferent.
Ajuntar-ho tot en “vici” fica a totes les persones consumidores en el mateix sac (incloses les que no tenen cap problema) i evita que trobem solucions efectives per a cadascuna.
PARLEM DE… | NO PARLEM DE… |
Fer front, respondre al problema de les drogues | Guerra contra les drogues, combatre/lluitar contra les drogues i altres paraules bèl·liques |
Una de les pitjors herències que ens va deixar Nixon va ser el vocabulari bèl·lic per parlar de les drogues, un enfocament que va ajudar al fet que els governs apliquessin una visió militarista contra el consum de drogues que –en comptes de resoldre el problema– ho va agreujar.
Aquest enfocament és la raó per la qual van acabar pagant les baules més febles de la cadena, com les persones consumidores a tot el món (als qui els van donar presó i sancions penals en comptes de tractaments mèdics) i, a Colòmbia, els agricultors de plantacions de coca (“cocaleros”), mentre els peixos més grossos del crim organitzat seguien lliures. Per això, oblidi’s de les paraules bèl·liques.