Trastorn bipolar

QUÈ ÉS

S’anomena trastorn bipolar les alteracions greus i extremes de l’estat d’ànim i de l’humor. La persona passa de l’eufòria a un desànim extrem o al revés. Durant un temps se sent molt eufòrica i en altres entra bruscament en un desànim profund.

Aquests canvis d’humor poden afectar els pensaments, els sentiments, la salut física, l’equilibri emocional, la conducta i el funcionament del dia a dia. També es poden veure afectades les relacions, tant amb la família com amb les amigues i amics.

Tothom tenim pujades i baixades d’ànim i és normal que passi (més encara quan hi ha canvis hormonals com ara en l’adolescència i durant el cicle menstrual). En el trastorn bipolar aquests canvis són molt més intensos i extrems.

COM EM PUC SENTIR

Sentim que no podem controlar l’estat d’ànim. Ni és mandra ni és falta de responsabilitat; és una incapacitat.

Durant la fase maníaca

  • Hiperenergia: es té la sensació de poder fer qualsevol cosa, amb una excitació i eufòria desmesurada. Es perd el control social (inhibició) normal i això pot dur la persona a actuar de manera molt extravagant o passada de voltes (gastar molts diners, fer bromes que estan fora de lloc…).
  • Canvis en els hàbits normals: es redueix la necessitat de dormir o descansar, se salten àpats o s’està tot el dia menjant, es descuida la higiene personal…
  • Pensament i parla més ràpid: el cap va a mil per hora i les idees desborden. Això fa que es parli molt ràpid i es canviï constantment de tema sense adonar-se’n.
  • Falta de consciència de les pròpies capacitats i límits (no es correspon la percepció que té la persona amb la realitat). Costa veure les conseqüències del que es fa i es diu.
  • Irritabilitat: pot enfadar-se i molestar-se amb les altres persones, sobretot quan es rebutgen les seves idees.
  • Plans o creences irreals: es pensa que es té unes capacitats especials quan no és així realment, com ara sobrevalorar-se o un optimisme excessiu.

Durant la fase depressiva

  • Hiperdesànim: hi ha la sensació d’una gran desesperança i de foscor. Es pensa que res sortirà bé.
  • Passivitat: es té una sensació de cansament i fatiga que comporta només tenir ganes de passar-se hores i hores al llit o al sofà.
  • Desmotivació: es perd l’interès. Aquelles activitats o coses que abans motivaven ara ja no es veuen com engrescadores o divertides.
COM ES PRESENTA

El trastorn provoca estats que es van repetint i alternant. L’estat d’ànim oscil·la entre dos extrems:

  • Estat maníac (pujada): exaltació de l’ànim que va acompanyat d’un augment exagerat de la vitalitat i de l’activitat. Aquest espai acostuma a durar entre dues setmanes i quatre mesos.
  • Estat depressiu (baixada): és una caiguda de l’estat d’ànim, que comporta una pèrdua o descens pronunciat de l’energia vital i de l’activitat. Pot durar més que l’estat maníac.

Quan la persona està en l’etapa eufòrica, se sent capaç de poder fer tot el que se li passa pel cap (com si pogués amb tot). Però de cop i volta cau en una depressió; se sent cada cop més desanimada, sent que s’enfonsa, i li entra una sensació de desesperança intensa.

QUÈ PUC FER

Quan una persona té 3 o més símptomes dels descrits a COM EM PUC SENTIR, cal rebre l’assessorament per una o un professional en salut mental.

Encara que la persona que té un trastorn bipolar no sigui capaç de comprendre o explicar allò que li està passant, aquests canvis d’humor sí que son visibles i clars per a les persones del seu voltant. Aquestes poden donar-li suport i orientar-li perquè busqui una atenció especialitzada.

Informació extreta del web http://espaijove.net amb la seva autorització.