Introducció
L’addicció és un concepte ampli, ambigu i subjecte a moltes interpretacions. Quan es parla d’addicció es pot entendre com un trastorn, com una conseqüència, com una causa, com una expressió genètica, etc. També es pot entendre com una mescla de diferents factors.
És cert que gràcies a aquesta diversitat de factors l’addicció s’ha convertit en subjecte d’estudi per a moltes disciplines científiques el que ens permet, no sense una mica d’esforç, poder ampliar els nostres horitzons sobre aquest tema i qüestionar les nostres pròpies creences.
Durant aquesta sèrie d’articles repassarem per sobre, a vista d’ocell, diferents maneres d’entendre l’addicció i com, segons cada mirada, s’actua sobre aquest tema. Volarem per l’addicció vista com una malaltia, com un desajustament neuronal a causa de l’ús o abús de substàncies els efectes de les quals solen estar perfectament documentats; passarem per una concepció de l’addicció com a vici, com a defecte del caràcter i finalment abordarem l’addicció des d’una mirada posada en l’individu, la seva necessitat d’equilibri i el seu aprenentatge.
Les mirades a l’addicció (II) Addicció com a malaltia
Les mirades a l’addicció (III) Addicció com a vici
Les mirades a l’addicció (IV) Addicció com a auto-atenció