El risc de desenvolupar una addicció està influenciat per una combinació de diferents factors: el potencial addictiu de la substància, la constitució biològica, l’entorn social, el caràcter i la personalitat, l’edat… Com més factors de risc es tenen, més gran és la probabilitat que el seu consum comporti l’addicció.

Tanmateix la majoria de persones que usen drogues no són addictes (llevat d’algunes com ara el tabac o els opiacis).

Tot i ser una substància legal, l’alcohol també actua sobre l’organisme provocant diferents efectes indesitjables i té la capacitat de generar tolerància i dependència física i psicològica.

Que formi part de la nostra cultura i sigui una substància d’ús habitual, no fa que no sigui una droga.

El fet que una substància tingui propietats terapèutiques vol dir que o bé cura o bé millora els símptomes d’alguna malaltia, no pas que consumir-la sigui sa per si sol.

S’ha vist que alguns principis actius del cànnabis tenen efectes terapèutics i que són indicats per a certes malalties. En aquest casos, s’aconsella que s’administri en vapor, esprai, tintura o infusió.

Per això, el cànnabis per a ús terapèutic no té res a veure amb un consum lúdic i recreatiu.

El consum de cànnabis pot generar dependència, tot i que hi ha moltes persones que fumen porros i no en desenvolupen. Algunes pistes per saber si s’hi està enganxat són: quan se’n fuma sol, per evadir-se dels problemes, al matí, quan s’està neguitós perquè no se’n té.

També s’ha de tenir en compte que habitualment el porros es fan amb tabac, substància altament addictiva, i, per tant, a vegades el consum i la seva probabilitat de dependència augmenten.

Alguna drogues naturals poden tenir efectes molt potents, com és el cas de determinats tipus de marihuana o de bolets al·lucinògens i, per tant, el seu consum té riscos importants.

El que sí és veritat és que, un cop coneguda la varietat i potència, la informació sobre elles és més segura que la de drogues químiques il·legals o no regulades.