Els trastorns de la conducta alimentària
QUÈ ÉS
És anorèxia nerviosa quan una persona lluita per perdre pes fins al punt d’arribar a posar en perill la seva salut per no menjar i, fins i tot, la vida. Tot i que el seu pes és inferior a l’adequat i saludable, sovint sent satisfacció davant poder controlar la necessitat de menjar i així perdre pes.
És bulímia nerviosa quan la persona té moment en els que menja molt i d’una manera descontrolada, i també té altres en els que té un sentiment de culpabilitat i vol compensar aquests excessos i mantenir el seu pes a ratlla. Aleshores busca fórmules com ara provocar-se el vòmit, utilitzar laxants i diürètics, o fer exercici físic en excés.
COM EM PUC SENTIR
Físicament
- Les persones del voltant poden observar una pèrdua de pes excessiva que no és el resultat de cap malaltia física sinó de la seva voluntat.
Psicològicament:
- La persona no s’agrada: es veu grassa i amb un excés de greix “intolerable”. Pot menysprear el seu propi aspecte físic.
- Es té molta por a guanyar pes o al menjar.
Aleshores, i davant d’aquests sentiments:
- S’eliminen menjars o aliments que abans agradaven.
- Es practica massa exercici físic i amb constància.
- S’evita menjar en companyia.
- S’analitzen les etiquetes del menjar o es calculen les calories, de manera obsessiva.
- Se segueixen dietes extremes o s’està períodes en dejú.
COM ES PRESENTEN
Anorèxia nerviosa
- Grau alt d’autoexigència i perfeccionisme, com per exemple en el rendiment acadèmic o l’esport.
- Eliminar necessitats alimentàries i del descans, seguint dietes restrictives i suprimint amb restricció o eliminació d’aliments bàsics.
- Sotmetre’s a un estricte programa d’exercici físic.
- Pes corporal molt baix i un índex de massa corporal (IMC = Pes -kg- / Talla² -m-) per sota de 17,5.
- Pèrdua del període menstrual..
Bulímia nerviosa
- Ingesta compulsiva de menjar (afartaments o “atracones”).
- Conductes extremes de compensació per controlar el pes: dietes o practicar dejú, ús freqüent de laxants, vòmits recurrents o pràctica excessiva d’exercici físic.
QUÈ PUC FER
En l’anorèxia la persona no té consciencia de la malaltia i s’observa poca motivació per canviar aquesta actitud. Els signes externs com la pèrdua de pes facilita que les persones del seu voltant busquin ajuda.
En la bulímia, degut a que pot no donar-se una reducció de pes marcada, les persones poden trigar més abans de buscar ajuda.
En ambdós trastorns és necessària l’atenció per part de persones especialistes en salut mental. Quan abans es detectin i es tractin aquests trastorns, millor serà la capacitat de la persona per recuperar-se.
Informació extreta del web http://espaijove.net amb la seva autorització.
e-Xarxes socials
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Plaça de la Vila, 1 – 08921 Santa Coloma de Gramenet – Barcelona
Tel.: 93 462 40 00
NIF: P0824500C