TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat)
QUÈ ÉS
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un diagnòstic clínic, que es dóna a alguns infants, joves i adults quan presenten un conjunt de símptomes.
Les persones amb TDAH tenen dificultat per parar atenció als estudis, a casa o al treball, i poden ser molt més impulsives i actives de l’habitual. Aquests comportaments contribueixen a causar problemes significatius en les relacions, els aprenentatges i la conducta.
Poden haver factors genètics i de desenvolupament neurològic que expliquen aquest canvi en el funcionament bioquímic i metabòlic del cervell. També existeixen factors emocionals o ambientals que poden originar la mateixa simptomatologia de desatenció i hiperactivitat, com per exemple: la depressió, les pors i preocupacions, la separació dels pares, el dol per la pèrdua d’una relació de parella, la mort d’una persona propera, la dificultat per fer amistats, i altres.
COM EM PUC SENTIR
Les principals característiques del TDAH són tres:
- Desatenció
Dificultat per mantenir l’atenció, escoltar i adonar-se’n dels detalls. Oblidar sovint allò que se’ns ha dit. Tendència a no acabar les coses que es proposa (tasques, deures, jocs, etc.) o passar d’una activitat a una altra sense acabar-ne cap. Sovint hi ha una dificultat per organitzar-se i això afecta a la possibilitat de tenir uns hàbits d’estudi eficaços. - Impulsivitat
Tendència a respondre irreflexivament i a interrompre constantment les converses d’altres persones. Dificultat per aguantar i esperar el propi torn. Aquest símptoma fa que sovint es trobi en conflictes involuntaris de relació. - Hiperactivitat
Impuls incontrolat que fa que s’estigui en constant moviment, sense poder parar quiet i parlar excessivament. És com si tingués un motor en marxa del que no es té control.
COM ES PRESENTA
La persona amb TDAH té molts sentiments d’impotència envers les seves dificultats en: concentrar-se per estudiar o altres tasques, per mantenir l’atenció durant les classes, per acabar les tasques que es comencen (jocs, lectures, deures,…), per estar quiet a la cadira, aguantar-se la necessitat de parlar o no interrompre les activitats dels altres, seguir les normes i regles, etc.
Tot i què sembli que es tracta d’una persona tossuda i que s’enfronta als límits i a l’autoritat, en realitat es tracta d’una incapacitat per regular i controlar els impulsos. No hi ha una intencionalitat clara de rivalitzar ni ser oposicionista.
La baixa autoestima és un altre sentiment que s’experimenta com a conseqüència dels fracassos en les relacions amb la família, amb professionals, amb companys i companyes o en el rendiment.
QUÈ PUC FER
Les persones que experimenten manca d’atenció, impulsivitat o hiperactivitat no són sempre capaces d’identificar que estan patint un trastorn, parlar-ne de les seves dificultats i demanar ajuda.
És convenient poder identificar aquestes dificultats, avaluar el problema i adreçar-se a un servei que pugui confirmar o descartar el trastorn.
Informació extreta del web http://espaijove.net amb la seva autorització.
