Tractament per altres addiccions

Les persones tenim tendència a repetir qualsevol conducta que ens dóna plaer. Si ens agrada menjar, practicar sexe, treballar, fer esport, relacionar-nos o jugar per internet… és possible que tinguem tendència a fer-ho sovint. Però i especialment quan tenim problemes, aquell comportament pot passar a ser necessari en un primer moment i, fins i tot, acabar sent protagonista a de la nostra vida.

Allò que abans semblava una decisió passa aleshores a ser més una obsessió. I més que donar plaer és com si no fóssim capaços de renunciar a fer-ho, tot i ser conscients dels problemes que ens està causant. És fàcil en aquest moment entrar en una espiral que no sembla tenir sortida: com estic malament ho faig (menjar massa o massa poc, estar connectada fins la matinada, no parar de comprar coses innecessàries…) i com ho faig estic malament, o les persones del meu voltant es distancien de mi perquè ho faig, i ho faig perquè cada cop em sento més sola o sol.

Es diuen socioaddiccions o addiccions no químiques totes aquelles que no s’expliquen pel potencial addictiu orgànic d’una substància (com és sí és el cas de les drogues) sinó per com es relacionem amb elles nosaltres. Tot i això, se sap que certes conductes també mobilitzen neurotransmissors del nostre cervell i sistemes de recompensa (com és el cas de l’esport, del sexe i l’amor, o altres).

Deixar una addició comporta fer dos treballs simultàniament:

• Aprendre a funcionar amb normalitat sense aquella conducta que fèiem tan sovint.
• Resoldre els problemes que ens han portat a aquella addicció.

Per a cada addició hi ha pautes diferents que ajudaran a fer un treball de deshabituació i control, però també paral·lelament cal que cada persona faci un procés personal. Molt sovint persones que han deixat les drogues s’han enganxat a sectes justament per no haver fet això últim.

Per abandonar socioaddiccions –quan no ens hem sortit pel nostre compte– ens pot anar bé plantejar-ho amb la nostra metgessa o metge de família. Valorarà si necessitem l’ajut d’algun/a professional de la salut mental o no, si ens cal anar a un servei d’atenció específic o si ens convindria algun espai de teràpia grupal amb persones que tenen un problema semblant al nostre.