Necessitem parlar i que ens orientin

Abans d’actuar és molt important tenir informació precisa sobre el problema per evitar creences errònies que puguem tenir sobre ell.

Quan hi ha sospites d’un problema de salut mental o addició, podem demanar suport a la xarxa pública sanitària, a la metgessa o metge de família o a l’especialista en salut mental si hi ha un diagnòstic previ en seguiment. Ens pot anar bé consultar a professionals tots els dubtes o canvis observats.

A més del suport professional, contactar amb entitats socials (associacions, fundacions, grups de suport mutu…) pot ser una bona sortida. Allà podrem:

• Compartir el problema amb altres persones viuen o han viscut una experiència semblant (grups d’ajuda mútua).
• Informar-nos i aprendre què hem de fer i cóm manegar les pròpies emocions (suport psicoeducatius).
• Rebre atenció i assessorament des d’una visió complementaria a la sanitària.

Hem d’intentar entendre i assumir el problema per poder reconstruir la nostra vida i afavorir un clima familiar que faciliti la rehabilitació de la persona afectada i mantenir un clima emocional estable i que faciliti que tots els membres de la família ens donem suport.

Tenir cura de la família és un pilar fonamental per a una bona evolució de la persona afectada.