Addicció als jocs en línia

QUÈ ÉS

Parlem d’una addicció als jocs en línia quan una persona s’hi passa moltes hores jugant diàriament, cada cop dedica més temps a aquesta activitat virtual i menys temps o energia a les reals, i li repercuteix negativament a la seva vida.

Tant pot donar-se amb els e-jocs en els que s’acumula experiència (com els de rol multijugador simultani) com amb els que funcionen amb partides que comencen des de zero.

El disseny dels jocs en línia facilita comportaments addictius per diferents motius:

  • Són infinits (una persona pot estar jugant sempre –no s’acaba).
  • Quan més hores hi jugues més habilitats, coneixements i complements adquireixes.
  • Permeten interactuar amb altres persones tot i jugar sol o sola a una habitació.
  • Faciliten la construcció d’una personalitat virtual forta que pren l’espai que ocuparia una de més real.

Els nois –per temes de gènere– ho tenen més fàcil per enganxar-se a aquest tipus d’e-jocs que les noies.

COM EM PUC SENTIR

És fàcil que no em senti bé ni orgullós de mi perquè segur que deixo de fer moltes coses per jugar (estar amb gent, fer esport, sortir de festa…), possiblement no compleixo amb les meves obligacions ni fora de casa (estudiar, treballar, mantenir la relació amb algunes persones…) ni dins (tenir cura d’altres de la família, fer les tasques de casa que em toca…), o tot i voler parar de jugar –fins i tot quan tinc gana, em fan mal els ulls o l’esquena– ho segueixo fent.

Segurament també tinc la sensació de que no controlo el seu ús (com si jo fos “víctima” d’un desig difícil de reprimir) i sóc conscient de que el que faig tampoc fa sentir bé a la gent del meu voltant.

QUÈ PUC FER

Si alguna cosa fan els e-jocs és no deixar-te ni un moment de pausa (no parar de fer és una de les maneres que tenim per no haver de pensar). Aquest no parar és un tret força característic de qualsevol addicció!

Per això segur que em va bé aturar-me a pensar per prendre consciència sobre algunes coses:

  • Com jugo (temps que m’hi dedico, hores en que jugo…).
  • Com em sento quan no sóc davant l’ordinador (estic en tensió, tinc mal humor o ansietat, em sento estrany com si no fos el meu lloc…).
  • Com impactant negativament en mi.
  • Quines altres activitats estic deixant de fer (estudi, esport, relacions…).
  • Com valoren altres persones l’ús que en faig dels e-jocs.
COM ES PRESENTA

Si tinc una addicció els e-jocs m’hi passaré moltes hores jugant –fins i tot sense menjar o només sortint per anar al lavabo o picar alguna cosa–, no tindré ganes de sortir de l’habitació, quan no estigui jugant hi pensaré molt sovint en els jocs (com si hi fos mentalment), serà l’únic que em motivarà i no faré gaires coses més.

Encara que noti que no m’està fent bé (tingui dolor muscular, sobrepès, problemes amb la son…) o que tingui moltes persones preocupades per mi, possiblement seguiré jugant.

També pot ser que reaccioni amb agressivitat davant alguna persona que em limiti el seu ús o vulgui posar-hi fre.

EL SEU TRACTAMENT

L’addicció més forta relacionada amb les pantalles és sens dubte als e-jocs. Per això si vull parar i no me’n surto pel meu compte o amb l’ajut de la família o altres persones del meu voltant, necessitaré un tractament de deshabituació.

Les línies de treball que seguirà un tractament són:

  • Adonar-me de les conseqüències que tenia l’ús que en feia.
  • Entendre les causes que ha fet que desenvolupi aquesta addicció i fer-hi front.
  • Adquirir habilitats socials i personals per moure’m amb seguretat fora de les pantalles.
  • Reforçar les activitats alternatives al seu ús.
COM DEMANAR AJUDA

Possiblement la família o altres persones properes ens poden donar un cop de mà. Si necessitem ajut professional en podem demanar a:

  • Metge o metgessa de família. Des d’allà possiblement ens derivin a un servei especialitzat o de la xarxa de salut mental.
  • Centre d’atenció a les addiccions.