Addicció al joc

QUÈ ÉS

El joc patològic o ludopatia té el seu origen en el llatí ludus sinònim de “joc” i patia que es poc traduir en “malaltia”.

És un problema de salut caracteritzat per la pèrdua de control sobre el joc. El pensament gira entorn al joc de forma incontrolada i es converteix en una necessitat que porta a jugar i apostar de forma persistent i progressiva, amb greus conseqüències per a la persona i el seu entorn.

Els jocs als que està associada aquesta addicció son els d’atzar, les loteries, els de casino, el bingo, la borsa, les apostes esportives, les màquines recreatives amb premi, el jocs per Internet, les partides de cartes amb aposta de diners… Cada vegada que s’aposten diners o alguna cosa de valor sense conèixer els resultats, es pren part en un joc d’atzar.

COM EM PUC SENTIR

Els símptomes principals son: pensaments recurrents sobre el joc, pèrdua d’autocontrol amb els diners, irritabilitat i ansietat quan s’intenta deixar o reconduir-ho, i utilització del joc com mecanisme d’evasió:

  • No es juga perquè agrada , ni per gaudir; sinó perquè sent malestar i ansietat si el redueix (síndrome d’abstinència).
  • No se sap controlar-se, jugant més diners del que vol, amb el malestar posterior que comporta (manca d’autocontrol).
  • Com es pateixen clarament els problemes de jugar, se sent culpable, es té ansietat i se cerca el refugi en el joc.
QUÈ PUC FER

Per resoldre i superar un problema amb els jocs d’atzar, cal tenir voluntat ferma de canviar el comportament. Són eleccions sanes:

  • Afrontar les emocions pròpies (trucant a un amic o a una amiga, parlant-ne…).
  • Trobar alguna altra cosa a fer.
  • Parar les pèrdues (tornant a casa i explicant-ho a alguna persona).
  • Fer-hi alguna cosa: cercar ajuda.
COM ES PRESENTA

Pot afectar a qualsevol persona, al marge de la seva edat o situació socioeconòmica. L’augment del temps de joc i dels diners gastats, la preocupació per recuperar-los, minimitzar la importància de les pèrdues, o les mentides són alguns dels signes d’aquesta patologia. També pot arribar a actes il·legals, córrer molts riscos, o la pèrdua de relacions interpersonals significatives, la feina o oportunitats educatives o professionals.

TRACTAMENT

Hi ha diferents alternatives:

  • Grups d’ajuda mútua (es pren consciència de la pròpia addició, es rep recolzament i s’aprenen estratègies de maneig).
  • Teràpia cognitivo-conductual (per identificar els factors que porten al joc i l’estat d’ànim, aprendre competències per resoldre problemes, reforçar interessos personals i evitar recaigudes).
  • Tractament farmacològic.
COM DEMANAR AJUDA

Se’n pot demanar a:

  • Metge o metgessa de família, al centre de salut mental. Des d’allà es pot valorar derivar a una unitat o programa especialitzat en joc patològic.
  • Centre d’atenció a les addiccions.
  • 061 (CatSalut respon); línia d’ajuda telefònica 24 h / 7 dies setmana.
  • Associació Jugadors anònims; grup de persones que comparteixen l’experiència i el desig de resoldre el seu problema comú i ajudar altres persones a recuperar-se. Més informació a http://www.jugadoresanonimos.org.

També es pot cursar una autoexclusió a espais de joc, inscrivint-se en el registre de persones que tenen prohibit l’accés a sales de joc, casinos i bingos. A partir del primer dia hàbil següent a la seva inscripció en el Registre, aquestes persones no podran accedir als establiments de joc citats. Les sol·licituds poden ser reforçades per terceres persones majors d’edat, que la persona sol·licitant designa i que han de subscriure conjuntament la sol·licitud. Les autoprohibicions poden ser indefinides i tenen una durada mínima d’entre un i cinc anys. Un cop transcorregut el període mínim, l’autoprohibició es pot cancel·lar a sol·licitud de les persones signatàries.